Premi conte científic

EN MOJO EVOLUCIONA!

Hi havia una vegada un mico que li agradava molt jugar, cuinar i sortir amb els amics. Un dia va anar a jugar i es va deixar el foc encès, i no se’n recordava!. Mentre parlava amb el seus amics va sortir el tema a la conversa.
-Mojo, no et fa por deixar-te el foc encès algun dia?-va dir un amic del Mojo

- Que va que va, jo tinc molta memoria i me’n recordo de tot…- va pensar i llavors se’n va adonar que s’havia deixat el foc encès.
-
Llavors el Mojo va anar-se’n pitant, saltant de liana en liana fins arribar a casa. Pel camí es va perdre i va arribar a una zona quasi deserta on no hi havia lianes. Es va parar a l’últim arbre que quedava i va veure la imatge més horrorosa per un mico: una bèstia salvatge que sortia d’entre les herbes i es menjava un altre mico! Va pensar que si havia de travessar aquell indret hauria de poder-lo veure bé per no ser una presa fàcil. Va baixar de l’arbre i poc a poc es va anar alçant per posar-se dret i travessar el camí. Els altres micos pensaven que estava boig!

-Se’t cruspirà com a tots! Ets un mico mort, boig!

En Mojo es va decidir a creuar l’indret i com que anava dret veia venir la bèstia i podia escapar- se d’ella i travessar aquella zona plena d’herbes molt altes. Al cap d’unes hores va tenir gana pero no hi havia res al seu voltant. Va mirar i va trobar un pedra afilada. L’enganxa a un pal llarg i va anar a caçar alguna presa fàcil. Ho va aconsegir!
La seva presa va ser una petita zebra, ben cuinada i ben bona que estava. La seva dieta va canviar radicalment i només menjava carn i peix, fet va fer que es fes més llest perquè el peix te fósfor (ja li ho deien els seus pares). Ara en Mojo era més llest, més fort i bípede. La llàstima era que seguramente la casa seva ja estaria feta cendres. En Mojo ara buscaba una nova casa. Va caminar per mitja Àfrica passant per deserts, selves i travessant muntanyes. Un dia va veure altres animals molt curiosos, eren com ell!
-No pot ser, si sóc l’únic que va així!- es repetia continuamente
Pero no era l’únic, se’n va adonar perquè en Mojo els vigilava cada dia. Però no l’importava perquè al grup hi havia una femella molt mona! En Mojo va presentar-se a tota la tribu, (que era sedentaria i sempre vivia al mateix lloc) i la tribu el va aceptar. Poc a poc va apropar-se a la femella fins que es van casar i van tenir la seva propia llar.
Al cap d’un temps li van dir al Mojo que la bèstia ferotge que hi havia a la zona de sabana havia mort de gana, ell, en Mojo, s’havia salvat gràcies a la seva manera de moure’s , el bipedisme.
Poc temps després va tenir fills, i va ser més feliç que mai, tenia fills, una dona, una casa i a més a més havia estat el mico que va fer evolucionar al altres.

Sergio Muñoz