Creation of a Bacterial Cell Controlled by a Chemically Synthesized Genome
Mycoplasma laboratorium, un organisme sintètic o semisintètic?
La vida sintètica es fa realitat. Avui, 21/5/2010
Científics dels EUA fabriquen per primer cop una cèl·lula artificial. El Periódico, 21/5/2010
Creen la primera cèl lula controlada per un genoma artificial. La Vanguardia, 21/5/2010
divendres, 21 de maig del 2010
dilluns, 10 de maig del 2010
Actualitat
Els homes es van encreuar amb els neandertals fa 80.000 anys. El Periódico 7/5/10
El genoma del neandertal revela que se apareó con el 'Homo sapiens'. La Vanguardia, 10/5/10
El genoma del neandertal revela que se apareó con el 'Homo sapiens'. La Vanguardia, 10/5/10
Maquetes riscos geològics
Us recordo que els treballs sobre les vostres maquetes de riscos geològics estan penjats al blog amb data de febrer. Clicar aquí per accedir-hi
Premi conte científic
EN MOJO EVOLUCIONA!
Hi havia una vegada un mico que li agradava molt jugar, cuinar i sortir amb els amics. Un dia va anar a jugar i es va deixar el foc encès, i no se’n recordava!. Mentre parlava amb el seus amics va sortir el tema a la conversa.
-Mojo, no et fa por deixar-te el foc encès algun dia?-va dir un amic del Mojo
- Que va que va, jo tinc molta memoria i me’n recordo de tot…- va pensar i llavors se’n va adonar que s’havia deixat el foc encès.
-
Llavors el Mojo va anar-se’n pitant, saltant de liana en liana fins arribar a casa. Pel camí es va perdre i va arribar a una zona quasi deserta on no hi havia lianes. Es va parar a l’últim arbre que quedava i va veure la imatge més horrorosa per un mico: una bèstia salvatge que sortia d’entre les herbes i es menjava un altre mico! Va pensar que si havia de travessar aquell indret hauria de poder-lo veure bé per no ser una presa fàcil. Va baixar de l’arbre i poc a poc es va anar alçant per posar-se dret i travessar el camí. Els altres micos pensaven que estava boig!
-Se’t cruspirà com a tots! Ets un mico mort, boig!
En Mojo es va decidir a creuar l’indret i com que anava dret veia venir la bèstia i podia escapar- se d’ella i travessar aquella zona plena d’herbes molt altes. Al cap d’unes hores va tenir gana pero no hi havia res al seu voltant. Va mirar i va trobar un pedra afilada. L’enganxa a un pal llarg i va anar a caçar alguna presa fàcil. Ho va aconsegir!
La seva presa va ser una petita zebra, ben cuinada i ben bona que estava. La seva dieta va canviar radicalment i només menjava carn i peix, fet va fer que es fes més llest perquè el peix te fósfor (ja li ho deien els seus pares). Ara en Mojo era més llest, més fort i bípede. La llàstima era que seguramente la casa seva ja estaria feta cendres. En Mojo ara buscaba una nova casa. Va caminar per mitja Àfrica passant per deserts, selves i travessant muntanyes. Un dia va veure altres animals molt curiosos, eren com ell!
-No pot ser, si sóc l’únic que va així!- es repetia continuamente
Pero no era l’únic, se’n va adonar perquè en Mojo els vigilava cada dia. Però no l’importava perquè al grup hi havia una femella molt mona! En Mojo va presentar-se a tota la tribu, (que era sedentaria i sempre vivia al mateix lloc) i la tribu el va aceptar. Poc a poc va apropar-se a la femella fins que es van casar i van tenir la seva propia llar.
Al cap d’un temps li van dir al Mojo que la bèstia ferotge que hi havia a la zona de sabana havia mort de gana, ell, en Mojo, s’havia salvat gràcies a la seva manera de moure’s , el bipedisme.
Poc temps després va tenir fills, i va ser més feliç que mai, tenia fills, una dona, una casa i a més a més havia estat el mico que va fer evolucionar al altres.
Sergio Muñoz
Hi havia una vegada un mico que li agradava molt jugar, cuinar i sortir amb els amics. Un dia va anar a jugar i es va deixar el foc encès, i no se’n recordava!. Mentre parlava amb el seus amics va sortir el tema a la conversa.
-Mojo, no et fa por deixar-te el foc encès algun dia?-va dir un amic del Mojo
- Que va que va, jo tinc molta memoria i me’n recordo de tot…- va pensar i llavors se’n va adonar que s’havia deixat el foc encès.
-
Llavors el Mojo va anar-se’n pitant, saltant de liana en liana fins arribar a casa. Pel camí es va perdre i va arribar a una zona quasi deserta on no hi havia lianes. Es va parar a l’últim arbre que quedava i va veure la imatge més horrorosa per un mico: una bèstia salvatge que sortia d’entre les herbes i es menjava un altre mico! Va pensar que si havia de travessar aquell indret hauria de poder-lo veure bé per no ser una presa fàcil. Va baixar de l’arbre i poc a poc es va anar alçant per posar-se dret i travessar el camí. Els altres micos pensaven que estava boig!
-Se’t cruspirà com a tots! Ets un mico mort, boig!
En Mojo es va decidir a creuar l’indret i com que anava dret veia venir la bèstia i podia escapar- se d’ella i travessar aquella zona plena d’herbes molt altes. Al cap d’unes hores va tenir gana pero no hi havia res al seu voltant. Va mirar i va trobar un pedra afilada. L’enganxa a un pal llarg i va anar a caçar alguna presa fàcil. Ho va aconsegir!
La seva presa va ser una petita zebra, ben cuinada i ben bona que estava. La seva dieta va canviar radicalment i només menjava carn i peix, fet va fer que es fes més llest perquè el peix te fósfor (ja li ho deien els seus pares). Ara en Mojo era més llest, més fort i bípede. La llàstima era que seguramente la casa seva ja estaria feta cendres. En Mojo ara buscaba una nova casa. Va caminar per mitja Àfrica passant per deserts, selves i travessant muntanyes. Un dia va veure altres animals molt curiosos, eren com ell!
-No pot ser, si sóc l’únic que va així!- es repetia continuamente
Pero no era l’únic, se’n va adonar perquè en Mojo els vigilava cada dia. Però no l’importava perquè al grup hi havia una femella molt mona! En Mojo va presentar-se a tota la tribu, (que era sedentaria i sempre vivia al mateix lloc) i la tribu el va aceptar. Poc a poc va apropar-se a la femella fins que es van casar i van tenir la seva propia llar.
Al cap d’un temps li van dir al Mojo que la bèstia ferotge que hi havia a la zona de sabana havia mort de gana, ell, en Mojo, s’havia salvat gràcies a la seva manera de moure’s , el bipedisme.
Poc temps després va tenir fills, i va ser més feliç que mai, tenia fills, una dona, una casa i a més a més havia estat el mico que va fer evolucionar al altres.
Sergio Muñoz
Sortida Cosmocaixa
Introducció a la sortida: Adrián Pradas i Estefanía Sánchez
Fa uns dies vam anar de excursió al Cosmo Caixa a veure una sèrie de exposicions: el mur geològic, exposició sobre Darwin i també vam anar a veure l’exposició sobre l’evolució.
• Exposició del mur geològic:
Algunes d'aquestes estructures estaven formades per processos superficials com l'erosió i la sedimentació i d'altres estan relacionades amb processos interns com el vulcanisme, les falles o els plecs.
Ens van explicar de quin tipus de roca es tractaven, com era el seu tacte i d’on provenien.
• Exposició de Darwin:
Aquesta part de l’exposició va ser molt interessant i bastant breu, es centrava en el viatge pel Beagle, en tota l’informació que va recollir en aquell temps i tot i així ens explicava una mica coses de la seva vida i el trajecte que va fer amb el vaixell.
• Exposició sobre l’evolució:
En aquest moment nosaltres vam posar en pràctica tot l’après, ja que nosaltres aquest tema ja el teníem molt treballat i va servir de repàs.
Vam escoltar unes explicacions sobre la selecció natural, l’atmosfera primitiva sobre l’evolució de les espècies.
Fa uns dies vam anar de excursió al Cosmo Caixa a veure una sèrie de exposicions: el mur geològic, exposició sobre Darwin i també vam anar a veure l’exposició sobre l’evolució.
• Exposició del mur geològic:
Algunes d'aquestes estructures estaven formades per processos superficials com l'erosió i la sedimentació i d'altres estan relacionades amb processos interns com el vulcanisme, les falles o els plecs.
Ens van explicar de quin tipus de roca es tractaven, com era el seu tacte i d’on provenien.
• Exposició de Darwin:
Aquesta part de l’exposició va ser molt interessant i bastant breu, es centrava en el viatge pel Beagle, en tota l’informació que va recollir en aquell temps i tot i així ens explicava una mica coses de la seva vida i el trajecte que va fer amb el vaixell.• Exposició sobre l’evolució:
En aquest moment nosaltres vam posar en pràctica tot l’après, ja que nosaltres aquest tema ja el teníem molt treballat i va servir de repàs.
Vam escoltar unes explicacions sobre la selecció natural, l’atmosfera primitiva sobre l’evolució de les espècies.
El mur geològic: Pamela Quichimbo i Parmender Kaur
MUR GEOLÒGIC
Plafons:
1. Roca sedimentària (Súria)
2. Roca metamòrfica (Lleó)
3. Roca sedimentària (Berga)
4. Roca sedimentària (Brasil)
5. Roca sedimentària (Mallorca)
6. Roca volcànica (Garrotxa)
7. Roca sedimentària (Catalunya)
1. La primera és una roca sedimentària, formada per sediments i sals com l’alita o la silvina. La seva textura es grollera. Els colors que hi predominen són el taronja vermellós, gris, blanc.
MUR GEOLÒGIC
Plafons:
1. Roca sedimentària (Súria)
2. Roca metamòrfica (Lleó)
3. Roca sedimentària (Berga)
4. Roca sedimentària (Brasil)
5. Roca sedimentària (Mallorca)
6. Roca volcànica (Garrotxa)
7. Roca sedimentària (Catalunya)
1. La primera és una roca sedimentària, formada per sediments i sals com l’alita o la silvina. La seva textura es grollera. Els colors que hi predominen són el taronja vermellós, gris, blanc.
2. La segona roca és metamòrfica portada de Berga (Catalunya), es una pissarra en la seva major part, però també conte sals com la quarsita. La seva textura no és grollera com l’anterior. Els colors que presenta són el negre i el blanc.
3. Les terceres roques són sedimentàries, la seva textura és grollera i el color que més hi destaca és el gris.
4. La quarta roca és sedimentària, procedent de Brasil, esta formada per una mena de capes, unes de color fosc i altres de clar, això es deu a que en hivern es poden assentar millor els sediments més pesats donant lloc a capes fosques i en estiu només s’assenten els sediments més fins donant lloc a les capes clares, Per tant els colors que hi ressalten son el marró fosc i el marró clar.
5. La cinquena roca és sedimentària i prové de Mallorca, es troba dividida en dos fragments en els quals podem apreciar el sobre vent i el sota vent. El color que hi predomina és el gris i la seva textura és grollera.
6.La sisena roca és volcànica, procedent de la Garrotxa. És de color rogenc amb una línia d’un rogenc més fosc que passa pel mig. La seva textura és grollera.
7. La setena i ultima roca és sedimentària, és una falla normal provinent de Besalú (Catalunya) , té forats, és de textura grollera i el color que més sobresurt és el gris.
Qüestionari sobre l'origen de la vida, evolució, selecció natural: Pamela Quichimbo i Parmender Kaur
1) Què són les columnes de Winogradsky? Amb quina finalitat van ser desenvolupades? Quins ecosistemes es representen en cadascuna de les dues columnes?
Les columnes de Winogradsky deuen el seu nom al microbiòleg que en va dissenyar la primera per tal d’estudiar els microorganismes del sòl. És un model d’ecosistema en miniatura que és una reserva natural de diversos bacteris que intervenen en el cicle de nutrients.
En una de les columnes es representen les primeres fases del desenvolupament de la vida sobre la Terra (3500 Ma aprox.) quan encara no hi havia oxigen a l’atmosfera.
A l'altra ja hi ha presència d’oxigen i tots el microorganismes que hi viuen realitzen la fotosíntesi.
2) Explica la selecció natural a partir del cas de la papallona de Biston Betularia?
Les columnes de Winogradsky deuen el seu nom al microbiòleg que en va dissenyar la primera per tal d’estudiar els microorganismes del sòl. És un model d’ecosistema en miniatura que és una reserva natural de diversos bacteris que intervenen en el cicle de nutrients.
En una de les columnes es representen les primeres fases del desenvolupament de la vida sobre la Terra (3500 Ma aprox.) quan encara no hi havia oxigen a l’atmosfera.
A l'altra ja hi ha presència d’oxigen i tots el microorganismes que hi viuen realitzen la fotosíntesi.
2) Explica la selecció natural a partir del cas de la papallona de Biston Betularia?
La Biston Betularia és una papallona de color gris que es posa en troncs coberts de líquens i passa desapercebuda mentre que les que eren de color fosc eren devorades pels depredadors i per tant hi havia menys , però quan es va produir la revolució industrial, els arbres es van enfosquir a causa de la contaminació que produïen les fabriques de manera que la situació va canviar i ara eren les papallones fosques les que passaven desapercebudes davant els depredadors que ara se’n menjaven les clares.
Això ens demostra que les papallones que es troben més adaptades al medi en el que viuen tenen més possibilitats de sobreviure, en aquest cas pel color que els serveix de camuflatge. D’això en diem Selecció natural.
3) Quin tipus d’animal hi havia a la vitrina de la tortuga al costat de la closca d’aquesta?
Els becs de diferents pinsans
Quina relació té aquest tipus d’animal amb la teoria de l’evolució de Darwin?
Darwin va realitzar un viatge en un vaixell (el Beagle) i va observar que a les illes Galápagos hi havia catorze espècies molt semblants de pinsans que es diferenciaven en la forma del bec i la grandària, de manera que va deduir que temps abans havia una única espècie procedent de continent que en arribar va donar lloc a més especies a l’adaptar-se a nous i diversos ambients i a les diverses formes d’alimentació.
4) A què va ser degut en primer terme, l’èxit biològic dels rèptils?
Es van independitzar del medi aquàtic gracies a l’ou amniòtic que te doble membrana i garanteix la “seguretat” de l’embrió, ja que evita el contacte directe d’aquest amb la closca, el nodreix, i el permet esta en llocs exposats a l’exterior.
dilluns, 3 de maig del 2010
dilluns, 26 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
